Europa s'enfosa

Potser la fi de la Unió Europea tal i com la coneixem ara es troba al tombar la cantonada.

La crisi financera que va començar als EUA el 2007 ha esdevingut una crisi del deute a Europa, fet que ha incrementat la recessió i l’atur al continent. La idea d’Europa s’està apagant, la confiança en la Unió Europea ha caigut fins al terra i els sentiments antieuropeistes i xenòfobs cada cop estan més presents.

Però potser, aquesta situació ha estat creada per la pròpia Europa. En quin moment es va decidir que els països que formessin part de la UE havien de tenir un sentiment europeista, si la creació de la UE era un simple acord per tal de frenar l’actitud bel·ligerant?. De sobte, d’un dia per l’altre, érem europeus. Això de crear un sentiment europeista és un treball que poc a poc, les noves generacions han anat adoptant, i potser els líders que van néixer sota aquest sentiment sabrien conduir millor la crisi actual que no pas els d’ara, ja que ni ells mateixos se senten europeus.

L’únic motiu pel que es va crear aquesta unió de països va ser per deixar les guerres enrere i començar un nou camí de pau, però potser, darrere de tot això només hi havia interessos econòmics i comercials, i per tant, la falta de solidaritat entre els països europeus és el que està apagant aquesta unió. Per exemple, la solidaritat amb Grècia s’ha limitat bàsicament en les ajudes mínimes, únicament per salvar als bancs francesos i alemanys mentre que la banca europea ha rebut grans quantitats de capital. Ara resulta, que a més,  els governs han de salvar amb diners públics els bancs privats? A aquells bancs que quan tot ha anat bé no han deixat anar ni un euro però que ara que les coses es posen negres demanen ajudes públiques.

Des de fa poc la paraula guerra ha entrat dins les esferes polítiques, potser des de la fallida de Grècia, moment en que es va començar a fer patent la inestabilitat de l’euro. I això va fer por, molta, perquè si Grècia abandona l’euro voldrà dir que poc a poc tots els països de la UE aniran caient, fins i tot Alemanya. I per tant, si cau la moneda única caurà la única ‘garantia’ que fa possible aquesta unió de països, ja que no hi ha ni sentiment europeista ni solidaritat entre Europa, tot està governat pels interessos privats. I si Europa cau, les tensions bèl·liques de mitjans de segle tornaran a créixer i més en una situació com l’actual.

Tot i que tot sigui una farsa i tot que i el sistema i la crisi estiguin governats pels mercats, ningú vol que la idea d’Europa desaparegui, ni EUA, ni Gran Bretanya, ni els països membres d’Europa.

Però fins a quin punt estan malament les coses? No ho sabem, potser hauríem de ser previsors i catastrofistes i comprar un bitllet destí Illes Australs.